Ha vuelto a caer en mis manos uno de aquellos libros que tuve que leer durante mi época de estudiante y que he de reconocer que me gustó bastante y que en aquella época , me introdujo en términos ahora están de moda. “7 hábitos de la gente realmente efectiva”

Este libro, publicado en 1989, hay que situarlo en su debido contexto…. Surge tras el desinflamiento del devorador modelo yuppie de los 80, donde empiezan a surgir mucho libros de auto ayuda , y después de unos años 80, donde la moda era el managing compulsivo y la dedicación exclusiva al trabajo, Stephen R Covey combina, el managing, con el coaching y aspectos espirituales ( también muy típicos de algunos escritores americanos)

En resumen los 7 hábitos que promueve el libro se basan en escuchar a la gente y comprenderla, como unos hábitos basados en valores, no en rutinas. Intenta ir un paso más allá de donde llegan otros, no quedándose únicamente en dar técnicas de gestión del tiempo serían en resumen.

1.   Ser proactivo. (capacidad de ponerse en el lugar del otro)

Una persona proactiva es guiada por sus propios valores, a diferencia de la persona reactiva, quien entrega el control sobres sus decisiones, dejando que el comportamiento y las opiniones de los demás le digan cómo se deben sentir.

2.   Tener un fin en mente
(como elemento para marcarse  objetivos)

El liderazgo implica concentrarse en la pregunta “¿qué quiero lograr?”, a diferencia de la gerencia que se basa en “¿cuál es la mejor forma de lograr lo que quiero?”. El hábito 2 cubre el: “qué quiero lograr” (liderazgo), y el 3 el: “cuál es la mejor forma” (gerencia).

3.   Lo primero es lo primero
 (capacidad de gestionar el tiempo y de priorizar).

El hábito 3 nos lleva al campo del manejo del tiempo. Para ser realmente efectivo, es necesario organizar su tiempo alrededor de sus prioridades. Considere la siguiente matriz, que toma en cuenta dos factores:
1) Importancia: qué tan crítica es una actividad para su misión y sus valores, y 2) Urgencia: qué tan insistentemente necesita de su atención.

4.   Pensar en ganar/ganar


El hábito 4 implica que ambas partes en cualquier acuerdo deben salir beneficiadas. Está basado en el paradigma según el cual la victoria de una persona no necesariamente ocurre a expensas de la derrota de otra. La alternativa a “ganar/ganar” es “perder/perder”. Si uno gana y otro pierde, ninguno de los dos obtiene la confianza y lealtad del otro a largo plazo. Es decir, usted puede ganar haciendo a la otra parte perder, pero eso afectará la próxima negociación.

5.   Comprender antes de ser comprendido.

Escuchar con empatía es una herramienta muy poderosa, le proporciona información precisa con la cual trabajar. En lugar de filtrar lo que dice la persona a través del filtro con el cual usted ve el mundo, tiene que entender cómo la otra persona lo ve.

 6.   Sinergizar


Sinergia significa que el todo es más que la suma de sus partes. El hábito de sinergizar implica entonces la cooperación creativa y el trabajo en equipo.

 7.   Afilar la sierra

Es el hábito de la auto-renovación, el mantenimiento básico    necesario para mantener los hábitos restantes funcionando adecuadamente. Afilar la sierra implica idear un programa balanceado, sistémico, para la auto-renovación en cuatro áreas fundamentales.

1) Dimensión física: incluye ejercicio físico, nutrición y manejo del Stress.

2) Dimensión espiritual: renovar su compromiso con sus valores (del hábito, o inmersión en música, literatura, o naturaleza.

3) Dimensión mental: su mente se “afila” a través de actividades como lectura, escritura y planificación.

4) Dimensión social/emocional: enfocarse en los hábitos 4, 5 y 6, utilizándolos en las interacciones diarias con los demás.

Saludos

@GCuadradoM

La cita és l’any 2017. Tarragona es prepara per viure d’aquí a quatre anys els Jocs Mediterranis, “els millors jocs de la història”, segons l’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros. Aquestes paraules són tota una declaració d’intencions. I és que més enllà de l’esdeveniment esportiu, els Jocs Mediterranis són una oportunitat en un mar de crisi per situar Tarragona al mapa,  per transformar el territori en termes de sostenibilitat i eficiència i per donar noves oportunitats a les persones i empreses de l’àrea.

Seran 10 dies de màxima competició, del 30 de juny al 9 de juliol, però també una important injecció econòmica per a la zona. En concret, els estudis d’impacte amb els quals treballa l’organització apunten a un increment del PIB, en valor brut afegit, de l’1,7%, així com la creació d’aproximadament 11.000 nous llocs de treball directes i indirectes.

S’espera l’arribada de més de 4.000 atletes, 1.000 jutges i àrbitres, representants de federacions esportives i comitès olímpics de 24 països, tots amb els seus acompanyants. A la pràctica, això representarà al voltant de 100.000 pernoctacions durant els 10 dies de competició. A més a més de l’impuls econòmic, això suposa convertir-se en aparador per uns dies de la marca Tarragona. Segons el tinent d’alcalde de Tarragona i comissionat dels Jocs Mediterranis, Javier Villamayor, “després de la declaració del nostre patrimoni romà com a Patrimoni Mundial per la UNESCO, els Jocs Mediterranis són la millor oportunitat que tenim per potenciar la marca Tarragona, per demostrar al món que fem les coses bé i perquè els visitants es converteixin en els nostres millors prescriptors”.

La inversió necessària

Per fer les coses bé de moment es necessiten uns 100 milions d’euros, dels quals entre 45 i 50 milions aniran destinats a la construcció i renovació de les instal·lacions esportives, mentre que la resta es dedicarà a finançar l’organització dels jocs.

La conjuntura econòmica obliga a la sostenibilitat. “No volem grans construccions que l’endemà dels jocs quedin sobredimensionades pel territori”, afirma Javier Villamayor, “sinó pensar bé cada pas que hem de donar en termes de sostenibilitat  i eficiència, de tal manera que un cop finalitzats els Jocs Mediterranis, se’n pugui fer un ús racional”.

En concret, els tres principals equipaments que s’enduran el gruix de la inversió inclouen la construcció d’un Palau d’Esports amb capacitat per a 5.000 espectadors, la construcció d’un nova piscina olímpica i la profunda remodelació de l’actual estadi del barri de Camp Clar de Tarragona. Totes tres instal·lacions s’ubicaran en aquest barri formant l’anomenada Anella Mediterrània.

¿Com es finançarà tot això? El Comitè Organitzador ho té clar. El 75% de les despeses d’organització ha d’arribar de patrocinadors privats, mentre que la inversió anirà a càrrec de les administracions públiques. Els acords estableixen que Estat, Generalitat i Ajuntament contribuiran per igual i es faran càrrec d’una de les tres grans instal·lacions necessàries. Per altra banda, i per promoure la inversió privada, els Pressupostos Generals de l’Estat pel 2014 hauran d’incloure els Jocs com una Activitat Prioritària de Mecenatge, cosa que permetrà als patrocinadors beneficiar-se d’una reducció en la quota de l’IRPF. A més a més, els anys 2015, 2016 i 2017 els Jocs Mediterranis tindran l’etiqueta d’Esdeveniment Excepcional d’Interès Públic.

El llegat: una ciutat intel·ligent i participativa

I l’endemà de la cerimònia de clausura, què? Els Jocs Mediterranis Tarragona 2017 són molt més que un esdeveniment esportiu, són un projecte de ciutat que vol deixar un important llegat al territori. Les noves instal·lacions se sustentaran en fonaments de sostenibilitat, noves tecnologies i respecte per al medi ambient. A la vegada, s’establiran les relacions necessàries perquè les empreses del complex industrial tarragoní puguin projectar-se internacionalment i per establir un flux d’intercanvi d’informació bidireccional entre recerca (Universitat) i innovació (Empreses).

Tarragona ha iniciat el camí cap a un futur Smart, una ciutat intel·ligent on els recursos s’aprofiten al màxim per aconseguir una ciutat més eficient i cohesionada socialment i urbanísticament, una Smart City. Prova d’això és el ja inaugurat Jardí Vertical de l’Smart Parc Tabacalera, el més gran d’Europa, dissenyat per permetre l’eliminació de residus i la reducció de la pol·lució, erigint-se com el nou pulmó de la ciutat.

Per altra banda, els Jocs Mediterranis seran motor d’un gran moviment participatiu. Només en concepte de voluntariat es mobilitzaran unes 3.500 persones que, com subratlla Javier Villamayor “rebran una important formació que podran aprofitar per al seu desenvolupament personal i professional”. La màxima participació de la ciutadania, la implicació, el consens de les persones i els agents socials, econòmics i polítics formen part, també, del llegat dels Jocs i de la Tarragona del futur.

La transferència de know how entre instititucions, ciutadania, universitat i empreses permetrà, deixar un llegat de coneixement que en farà ciutadans , empreses i un territori ,en definitiva, més competitiu.

Tot això quedarà vehiculat per la fundació Tarragona Mediterranean Smart City.

Tal i com conclou Javier Villamayor, “Tarragona vol aprofitar aquesta transferència de coneixement  com un llegat pels ciutadans i les empreses del territori”.

(Article redactat per l’equip de comunicació del JJMM 2017 per diferents materials comunicatius)