Is the beginning

Gustavo Cuadrado Moya

Estos días desde la fundación Tarragona Smart City ,hemos estrenado un video-presentación que ha tenido notable éxito en la redes sociales.

Matizo el concepto de presentación, ya que este video esta pensado como eso, no como un anuncio o espot.

Desde el equipo de la fundación y el de Marketing del 2017 , habíamos detectado que explicar el proyecto , en el que se conjugaba los juegos del mediterraneo con el concepto de las Smart cities era largo de explicar y costaba contextualizar.

Así que decidimos trabajar un relato de unos 5 minutos en soporte audiovisual, y que estuviese basado en varios ejes.

  • Un relato de no más de 5 minutos , con un soporte audiovisual moderno y que estuviese dirigido a un publico del entorno empresarial y universitario.
  • Que explicase el relato de cómo los juegos mediterráneos, evolucionan desde un proyecto únicamente deportivo y urbanístico a un proyecto de ciudad más conceptual y de transferencia de conocimiento. Como ya he explicado en alguna ocasión todo nace del plan estratégico de ciudad.
  • Con un lenguaje entendedor y con ejemplos, de que significa el concepto Smart
  • Que reforzase los elementos de la marca de ciudad.(patrimonio, cultura, gastronomía…)

En el aspecto de marca, podría hablar largo y tendido. Últimamente veo artículos hablando de la marca Tarragona.

Desde el ayuntamiento, ya hace mas de tres años que se trabaja con mucha profundidad estos aspectos.

Yo soy de los que piensa que las marcas las hacen los propios habitantes de la ciudad.. la administración simplemente invierten en aquellos elementos de la marca  donde podemos destacar y trabajan para cerrar el relato.

Siempre nos quedamos con los aspectos de la marca que captan los turistas o visitantes, pero no podemos olvidar a los propios ciudadanos , las empresas e inversores.

Todos los departamentos del ayuntamiento tienen claros los ejes comunicativos y de valor de marca….

  • Mediterraneidad ( que implica gastronomía, cultura)
    • Concurs de Castells
    • Santa tecla
    • Feel Vermut
    • Dieta mediterranea
    • DO Tarragona ( vino)
    • Vida en las plazas.
  • Calidad De Vida
    • Apuesta por los servicios sociales
    • Actividad de calle y plazas
    • Deporte (2017)
    • La luz y playas de Tarragona
  • Universidad e Industria/capital Humano
    • URV
    • Proyecto Smart
    • Desarrollo de start-ups
  • Patrimonio ( des de el punto de vista de una ciudad de historia viva).Tarraco Viva
    • Ciudades Patrimonio
    • Recreación turística en verano

Sin lugar a dudas el proyecto Tarragona Smart Mediterranean City, puede llegar a ser, gracias a los juegos del mediterraneo… el elemento catalizador y diferenciador de nuestra marca de ciudad y que nos haga destacar a medio largo plazo.

Os dejo con el video, ya que una imagen vales que 1000 palabras.

Saludos.

@GCuadradoM

Cas d’èxit de gestió de xarxes socials: @TGNAjuntament

Gustavo Cuadrado Moya

Os adjunto un articulo sobre el trabajo desarrollado por el Ayuntamiento de Tarragona y que estamos llevando desde comunicación corporativa, que ha realizado para su blog Patxi Castillo, un consultor experto en marketing , habilidades directivas y estrategia comercial…. podéis encontrar artículos interesantes en www.valorkaizen.cat así como los servicios profesionales que desarrolla.

Un saludo @GCuadradoM

Cas d’èxit de gestió de xarxes socials: @TGNAjuntament

En el meu darrer article vaig explicar-te com construir una comunitat social d’èxit, i en aquest voldria exposar-te un cas d’èxit en gestió de xarxes socials, l’Ajuntament de Tarragona, que amb Gustavo Cuadrado al capdavant han aconseguit ser un dels perfils municipals més dinàmics de Catalunya. I com m’agrada que tot el que escric pugui ajudar-te, t’explicaré com l’Ajuntament de Tarragona ha aplicat els 9 Passos per a construir una comunitat social d’èxit.

Fa uns quants dies vaig tindre la ocasió de compartir una agradable conversa amb Gustavo Cuadrado, cap de Gabinet i Comunicació del ajuntament de Tarragona, on em va transmetre com s’ha modificat la gestió de la comunicació de forma Integrada en el consistori, i de quina forma s’ha remodelat l’administració de les xarxes socials, amb un doble objectiu molt clar, informar i connectar amb el ciutadà.

Per a completar el darrer article, tractaré d’explicar-te com l’Ajuntament de Tarragona (@TGNAjuntament) aplica els 9 passos que els ha permès construir una comunitat social d’èxit.

1.- Definició d’objectius

La gestió de Gustavo Cuadrado ha estat clau per a la definició dels objectius. Com ell mateix em comentava, l’ajuntament disposava de força perfils en diferents xarxes socials, però cadascun d’ells anava per lliure, sense rumb. La seva primera missió va ser definir un doble objectiu per a les xarxes socials municipals: informar de forma directe al ciutadà, i tractar de connectar-hi (Engagement).

2.- Tria el teu equip

Diferents tècnics municipals, i poc personal extern, conformen un equip dinàmic i que ha après atreballar de forma coordinada i autònoma, el que confereix un gran dinamisme als perfils socials. Per tant, la elecció de personal que s’ha especialitzat en uns determinats perfils o xarxes ha proporcionat una millor gestió dotant de gran definició a cadascun dels perfils.

3.- Desenvolupar la estratègia

Les ordes a l’equip són clares, pautes ben definides i molt concretes a seguir, marcant un rumb, però deixant llibertat de moviments.

4.- Capacita al teu equip

Com el mateix Gustavo m’explicava, les formacions conjuntes són freqüents, el que a més de capacitar a tot l’equip per igual, també permet la relació entre els diferents tècnics, compartir experiències, debatre postures, i consensuar maneres de treballar. Per tant, la formació compleix un doble objectiu, capacita i alhora crea equip (Team Building)

5.- Aprèn de la teva competència

El clar referent és la ciutat de Barcelona (@barcelona_cat), la marca número 1 en xarxes socials, no només a Catalunya, si no sent una de les més potents a nivell internacional. Tenint-la com a referent però mirant-la amb perspectiva, l’Ajuntament de Tarragona busca nodrir-se de perfils de la “competència”.

6.- Crear Valor

El doble objectiu és informar i connectar amb el ciutadà, i per tant, la generació de valor és evident. Convertir-se en un canal àgil i directe de participació ciutadana, d’informació en temps real.

7.- Comparteix el valor

No són poques les ocasions en que els diferents perfils socials del ajuntament, com@TGNMobilitat  @TGNCultura  @TGNTurisme  comparteixen informació generada o cocreada amb els usuaris. Per tant, la compartició de valor és clau, el que permet generar comunitat i reforçar els diferents perfils socials.

8.- Fomenta el creixement de la comunitat

Tot i que com abans deia la vocació de compartir valor és clara, en aquest punt si que he trobat una mancança que caldria reforçar, i que ve molt lligada amb el següent punt. La manca degestió de la informació generada i rebuda penso que dificulta la detecció d’influencers, o la correcta avaluació de les diferents accions de comunicació.

9.- Mesura i analitza

Com el propi Gustavo em va reconèixer, el gran punt feble de la gestió de les xarxes socials del ajuntament és la manca d’eines per a l’anàlisi i l’avaluació de les accions de comunicació, alhora que és el gran repte, la fita a assolir properament. Especialment, amb la vista posada al gran esdeveniment de Tarragona 2017. L’Ajuntament és conscient que li calen eines per a conèixer que està passant a la xarxa, com impacten les diferents campanyes, quina repercussió tenen les diferents accions, etc.

En definitiva, i com tu mateix podràs valorar si avalues els 9 punts tractats, la gestió de les comunitats socials per part del equip de Comunicació del Ajuntament és de notable, i serà d’excel·lent quan siguin capaços de recopilar, tractar, analitzar i avaluar la quantitat d’informació que generen i reben. Per tant, la assignatura pendent serà la gestió del Big Data i dels SocialCRM per a donar un millor servei al ciutadà, generant més valor afegit.

Tarragona obté el 100% en transparència en comunicació pública segons la UAB

Gustavo Cuadrado Moya

Bona feina del equip!

Tarragona és l’única població de la demarcació que ha obtingut el màxim de puntuació en transparència del seu Ajuntament segons l’estudi realitzat pel Laboratori de Periodisme i Comunicació per la Ciutadania Plural de l’UAB.
Aquest estudi s’encarrega d’avaluar diferents paràmetres de comunicació dels ajuntaments envers a la transparència d’aquests i a la seva comunicació amb els ciutadans.
La llei de la transparència ha entrar en vigor aquest dimecres dia 9 de desembre a l’Estat espanyol un any després de que fos aprovada.
Catalunya està elaborant la seva pròpia llei que podria ser presentada abans que s’acabi l’any.
La investigadora del Laboratori de Periodisme i Comunicació de la UAB, Marta Corcoy, ha deixat clar al Tarragona21 que “encara costa molt que les institucions siguin transparents” des del Laboratori es confia en que l’entrada en vigor de la nova llei ajudi a seguir millorant.
L’UAB treballa des de l’any 2000 amb temes de comunicació local i des del 2012 que es fan estudis de les webs dels Ajuntaments aquell any només 60 aprovaven l’avaluació.
Marta Corcoy explica que “es va començar fent servir un Decàleg de bones pràctiques de la comunicació pública i a partir de buscar lleis de transparència internacional per establir uns indicadors mínims” .
L’estudi actualment es fa per onades al 947 municipis catalans. Amb les dades que es recullen es contacta amb els Ajuntaments i els hi expliquen en quins aspectes s’han de millorar i després es fa una avaluació continua segons els criteris establerts.

El 9 de desembre del 2014 ha entrat en vigor la Llei de la Transparència a l’Estat espanyol
Les pitjors notes dels Ajuntaments catalans segons l’estudi de l’UAB són: “Formes de participació per l’elaboració i/o seguiment del programa de govern i pla estratègic” amb només un 4’22% de municipis que ho reflecteixin en la seva comunicació externa.
Les “Notícies i informacions sobre les actuacions dels membres de l’oposició relacionades en el control de la gestió de govern” només queda reflectit en un (6’23%) i la “Relació llocs de treball de la corporació i retribucions segons categories” en un (6’97%) de casos.
A l’altre costat de la balança l’ “Informe del perfil de contractants” obté un (93,98%) de puntuació sent el que més compleixen els Ajuntaments.
Segons l’informe de la UAB hi ha només vint municipis catalans que obtenen el 100% de transparència comunicativa.
A Tarragona, Sabadell, L’Hospitalet de Llobregat i Lleida cal sumar-hi setze municipis més petits com per exemple: Premià de dalt, Sant Hipòlit de Voltregà, Les Masies de Voltregà, Castellar de Vallès, Manresa, Castelldefels o Begues entre d’altres de les comarques barcelonines.
L’Ajuntament de Tarragona ha estat guardonat aquest any amb el premi “Segell Infoparticipa” que recollirà el pròxim dia 22 de desembre al palau de Pedralbes de Barcelona.
Reus i Ascó tot i no tenir el 100% en transparència comunicativa també rebran el Segell ja que aquest s’otorga a aquells municipis que han experimentat un millora en el darrer any.
El 2013 dos municipis de la demarcació com són El Vendrell i Tortosa ja van ser distingits amb aquest guardó i Vila-seca va tenir un reconeixement.
Joan Marc Salvat