A LA FUNDACIÓ TARRAGONA SMART REGION ENS VEUEN COM A EXEMPLE D’ARTICULACIÓ

foto Pierre Grubius

La Fundació Tarragona Smart s’ha convertit sis anys després de la seva creació en la Fundació Tarragona Smart Region gràcies a la suma d’esforços entre Tarragona i Reus i diferents agents del territori. Parlem de present i de futur amb qui actualment n’és el seu director executiu-gerent, Gustavo Cuadrado

Redacció. Fotos Pierre Grubius

La Fundació Tarragona Smart va néixer com a complement i part del llegat dels Jocs Mediterranis de Tarragona, però ha anat evolucionant en aquests sis anys d’existència passant a ser una fundació que gestiona una realitat metropolitana, amb una visió territorial, de regió, i d’aquí a designar la fundació com Smart Region. “És la primera vegada que la dues grans ciutats del territori, la universitat i empreses privades s’uneixen amb un objectiu comú d’articular mecanismes de coordinació per a millorar la vida de les persones i desenvolupar projectes metropolitans des del territori i per al territori. Crec que això és un èxit polític sense precedents”, afirma el director executiu-gerent de la Fundació Tarragona Smart Region, Gustavo Cuadrado.

Cuadrado reconeix que al principi hi havia desconeixement sobre el concepte Smart i no s’entenia bé, o s’entenia com a projectes que venien o impulsaven empreses tecnològiques i que no situava al ciutadà com a element central i més important, quan és tot el contrari, aquest és l’objectiu. “Tal vegada ens vam llençar a difondre-ho sense que l’estratègia estigués madura, però vam ser pioners. Ara en canvi tothom es mou a l’entorn de les Smart cities i negar-ho és com dir que la terra és plana o que el canvi climàtic és un invent”, admet.

Segons el seu màxim responsable, la Fundació és ja avui dia un gran referent a nivell nacional i internacional: “Tant en la resta de l’estat com a Europa ens veuen com a exemple d’articulació. De fet hem estat convidats per a explicar el nostre pla estratègic en molts països, ens demanen assessorament, fins i tot proposades per a treballar conjuntament projectes europeus. El 50% dels nostres ingressos provenen d’àmbit privat o subvencions. Jo personalment he estat convidat a desenes de conferències internacionals.”
Cuadrado assenyala que la Fundació és referent en management d’innovació, el clúster d’innovació amb el Port de Tarragona, el projecte Smart Heritage sobre patrimoni, en com estan treballant amb la catedra universitària, l’Anella Mediterrània i diversos projectes de mobilitat que s’estan aplicant ja a la ciutat de Reus. Destaca que, malgrat unir-se posteriorment a la Fundació, des de Reus van començar a treballar en el terreny smartmolt abans, però augura que en 5 anys les dues ciutats estaran a l’una. “Serà en aquest moment quan aterressin els grans projectes de territori i la realitat metropolitana serà palpable”, conclou.

La Fundació ha treballat en el terreny de fomentar i donar a conèixer el Patrimoni mitjançant la realitat augmentada, el laboratori de Dades, projectes d’economia circular com el got reciclable, la fabricació d’elements reciclats en benefici social i solidari o les aplicacions per a aparcar a la ciutat de Tarragona. “Però això és només el 20% del nostre treball, l’important com deia està en el que no es veu, el treball que hi ha darrere”, insisteix Cuadrado.

 

 

A LA FUNDACIÓ TARRAGONA SMART REGION ENS VEUEN COM A EXEMPLE D’ARTICULACIÓ

Segell ‘Soc Smart’ de la Generalitat als ajuntaments de Tarragona i Salou per l’aposta tecnològica

Muy satisfecho del reconocimiento smart que hemos tenido tanto gracias a los colaboradores de la fundación como a las distintas áreas del ayuntamiento y en especial al  Servei de tecnologies de la informació i comunicacions dirigido por Pep Budi.

Os adjunto nuestro comunicado de prensa.

Segell ‘Soc Smart’ de la Generalitat a l’Ajuntament de Tarragona per l’aposta tecnològica

L’Ajuntament de Tarragona ha rebut un dels premis distintius ‘Soc Smart’ que la Generalitat de Catalunya otorga als municipis catalans que fan de la innovació tecnològica una aposta estratègica per millorar la vida dels seus ciutadans.

La Fundació Tarragona Smart Mediterranean Region mostra la seva satisfacció pel reconeixement a la tasca realitzada tots aquests anys com a ciutat smart, agraïnt la implicació i esforç a tots els departmanets tècnics envers la Fundació en molts projectes com el d’Smart Heritage, el projecte Hèlix, Rerum o Tens una tic amb les tic, entre d’altres.

El conseller municipal de Serveis Centrals, Jordi Fortuny, ha recollit el premi de mans del conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat, Jordi Puigneró, en un acte que ha tingut lloc aquest dijous al matí a l’estand del Govern de Catalunya a l’Smart City Expo World Congress (SCEWC) que aquests dies té lloc a la ciutat de Barcelona.

El segell Soc Smart premia l’esforç i el compromís dels ajuntaments que apliquen solucions tecnològiques innovadores per esdevenir municipis intel·ligents. El distintiu té un període de validesa de tres anys, prorrogable per tres anys més.

També han estat guardonats els municipis d’Esplugues de Llobregat, Igualada, Lloret de Mar, Manresa, Mollerussa, Sabadell, Salou, Sant Feliu de Llobregat, Terrassa i Viladecans.

más info en www.tarragonasmart.cat

Gustavo Cuadrado «Els plecs tècnics han de recollir els criteris dels ODS i de l’economia circular»

Gustavo Cuadrado explica que la química és un dels actors clau a l’hora de desenvolupar a curt termini projectes circulars al territorio
—La Fundació Tarragona Smart Region aposta per l’economia circular i la indústria 4.0?
—Sí, des de la Fundació i des de la Càtedra Smart de la URV hem estat impulsant aquest concepte molt abans que estigués tan de moda. Aquesta és part de la nostra tasca, fer pedagogia i divulgació de conceptes com aquests. Molts cops ens ho critiquen, però el temps ens dona la raó.

—Posi’m un exemple.

—El projecte Hèlix. És un projecte d’economia circular que va començar amb el got de les festes, que va impulsar la fundació. El primer any d’implantació va tenir crítiques però ara tothom veu els seus beneficis

—Els ajuntaments han d’impulsar l’economia circular?
—Clar que sí. Ara bé, a curt termini on es poden impulsar els projectes més importants és a la indústria química, a Sirusa, a les empreses d’aigües o a la comunitat portuària. De totes maneres, els Objectius de Desenvolupament Sostenible han d’estar presents en tots els plecs tècnics.

—Tots aquests actors que ha mencionat estan treballant en l’economia circular?
—Ens consta que sí. De fet, col·laborem en molts projectes. Crec que seria important que totes aquestes entitats treballin braç a braç amb la URV per a fer una transferència del coneixement bona i estable.

—Parlant de transferència del coneixement amb la URV, existeix aquesta?
—Crec que amb la indústria sí que existeix, és estable i profitosa. Els ajuntaments, per la seva banda, encara no han posat tota la carn a la graella. El principal problema que tenen les universitats és la falta d’un finançament que els permeti una investigació estable i a llarg termini.

—El concepte smart també ha estat criticat, a què es deu?
—Al principi no s’entenia bé. Es creia que eren projectes vinculats a empreses tecnològiques que no contemplaven el ciutadà com l’element més important. Nosaltres, com a fundació, potser ens vam llençar a difondre’l sense que l’estratègia estigués madura. Però vam ser pioners i ara tot se centra al voltant de les smart cities. Negar-ho és com dir que la terra és plana o que el canvi climàtic és un invent. De fet, ara ja no parlem dels objectius de les smart cities, sinó que parlem dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, però en el fons són el mateix.

—Quin posicionament tenim fora del territori?
—La Fundació és un gran referent a escala nacional i internacional. Tant a Europa com a la resta de l’Estat, ens veuen com un exemple d’articulació. És cert que ens falta molt de treball, però els tècnics estan molt connectats i crec que poden sortir grans coses. Ara bé, aquí hi ha una cosa certa, o ens presentem al món com una regió metropolitana real o ens quedarem despenjats.

—Parli’m d’alguns projectes que la ciutadania pugui conèixer i en els quals hi hagi participat la Fundació.
—Tots els elements de realitat augmentada de l’app Imageen així com la sèrie documental Ingeniería Romana, que ja han vist més de 5 milions de persones és un d’aquests projectes. També hem participat en projectes com l’Anella Mediterrània, el Rambla Science, la instal·lació de l’app Aparcar a Tarragona, el desenvolupament de l’aplicació EPP!, el got de les festes, etc. També hem aconseguit diversos fons europeus. Però insisteixo que tot això és només el 20% del nostre treball, el més important és tot allò que no es veu.

 

https://www.diarimes.com/noticies/camp_tarragona/2019/10/31/els_plecs_tecnics_han_recollir_els_criteris_dels_ods_economia_circular_71595_1093.html